Guastavino i ValenciaUn visionari cridat Guastavino
Desconegut i quasi oblidat en la seua terra natal durant decades, l'arquitecte valencia Rafael Guastavino viu des de fa temps un proces de "rehabilitacio" publica que culminara en una gran exposicio en Valencia, pero que des d'ahir te un important capitul en la inauguracio en el Centre del Carme de Guastavino CO. La reinvencio de l'espai public en Nova York. La seua comissaria, l'arquitecta Mar Loren, no te dubtes a l'hora de qualificar a Guastavino com "un visionari el paper del qual va resultar basic en la configuracio d'un nou tipo de ciutat moderna, de la que Nova York es el millor eixemple". Rafael Guastavino, tant el pare com el fill, es van convertir en peces clau del desenroll de les grans urbs nort-americanes en el transit entre els segles XIX i XX, i de les seues mans van ser creats molts dels edificis emblematics de ciutats com Boston, Washington, Baltimore, Chicago i, sobretot, Nova York, ciutat tan identificada en Guastavino que quan este va morir, en 1908, el New York Times no va dubtar a assegurar en la seua necrologica que havia mort "l'arquitecte de Nova York". Construccions com el Carnegie Hall, La Cort Suprema dels Estats Units, l'Hospital Muntanya Sinai, el Museu Nacional d'Historia Natural, la catedral de Sant Joan o els subterraneus del Queensboro Bridge donen complit testimoni de la importancia de Guastavino en la creacio de les grans ciutats nort-americanes modernes, en les que va establir un transvasament entre l'arquitectura mediterranea i els nous temps: "Les arrels de Guastavino es troben en moltes solucions tradicionals de terres valencianes, com les cupules tapiades o l'us de la ceramica, que van supondre tota una revolucio en el seu moment, pero que nos resulten proximes vistes des d'aci", va destacar Loren, autora d'una tesis doctoral sobre una empresa, la Guastavino CO., que va treballar si descans durant anys, arribant a portar avant mes de trenta edificis a l'any, i aportant a tots ells un toc distintiu.
